A Madrid anaven a coronar al nou rei, deien que tenia talante, que estimava el seu poble, que volia justícia i pau i tenia un programa molt avançant i progressista per a l'època.
Perquè pogueren acudir de totes les parts del regne a la coronació enviaren ambaixadors, construïren trens caríssims i voladors i, sobretot, feren una crida a tots els sastres per fer un “tratge” preciós per al rei.
Entre tots els sastres destacà la proposta d'un que explicà que ell li faria les robes més boniques que mai s'hagueren vist, un “tratge” roig amb una propietat màgica: els necis, els curts d'enteniment i els fatxes no el veurien.
Encara que ni el rei ni els seus consellers van veure ni un tros de tela durant les proves, dissimulaven i s'admiraven de les propietats de l'inexistent “tratge”, perquè no volien semblar necis, ni curts, ni fatxes.
La notícia de les propietats màgiques d'aquella roba corregué per tots els racons i, quan el rei anava camí de la coronació, la gent, encara que veia el rei nu, callava i aplaudia.
Però una xiqueta menuda, que no alcançava a veure el rei, agafà un Bloc i es puja damunt, i en veure al rei completament nu, recordà el Compromís que tenia de dir la veritat i cridà:
El rei està nu!
Aquell rei amagà les seues vergonyes com va poder i es refugià en el seu palau per a no tornar a eixir mai més, allí està encara.
El seu virrei de València, en canvi, pensà que era millor fer-se uns “tratges” blaus i buscar la tela ben lluny, per això va fer un aeroport a Castelló, un circuit de Formula 1 i va enviar una flota de velers a donar la volta al món. No fiant-se dels seus consellers, contracta centenars d'assessors perquè ho comprovaren tot al detall, viatjà a terres llunyanes i buscà homes sants que el beneïren, amics amb els bigots al seu lloc li organitzaven festes i saraos per a comprovar si els “tratges” eren de veritat.
Aquell virrei sí que aconseguí uns “tratges” blaus i preciosos.
Un dia va venir a Sant Joan a prometre'ns moltes coses.
Aquell dia també hi havia una xiqueta al darrere de la gent, també estava damunt d'un Bloc per poder veure. Sabeu que va veure?
Que el virrei i els seus amics anaven tots molt ben vestits, portaven “tratges” i banderes blaves, ben blaves.
Però que tota la gent estava en pilotes.
“Moraleja”
El rei anava nu, no tenia idees, era temeròs i s'avergonyia d'ell mateix.
El virrei anava ben vestit, però havia deixat en pilotes al seus súbdits.
El rei i el virrei tenen súbdits en cada poble que segueixen les seues polítiques i justifiquen els seus senyors: els dóna igual si van vestits o nus, tampoc els importa qui paga els “tratges”.
Aquells aristòcrates de la política no tenien ni el dret, ni la saviesa, ni la virtut per a governar els seus pobles.
Si no tenen dret a governar-nos, almenys que siguen justos; si no són savis que siguen prudents i si no són virtuosos, que siguen humils.
Però si tampoc són humils, ni prudents, ni justos: no poden continuar governant-nos.
Aquella xiqueta també va saber que pujant al Bloc podia veure més lluny i podia compartir el seu Compromís.
Conte llegit a l'acte final de Campanya del Bloc-Coalició Compromís
Albert Caturla i Cardona, 19 de maig de 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada