Etimologies

L'etimologia estudia l'origen i l'evolució de les paraules, probablement els primers que se'n dedicaren foren els indis per tal d'interpretar correctament els llibres sagrats, a través dels grecs ha arribat als nostres dies incorporada com una disciplina a la lingüística. Però l'etimologia "aplicada" està fent feredat entre els polítics i opinadors. En aquest camp algunes troballes han ocupat primeres planes i hores de debat mediàtic. Recordem el de "matrimoni" homosexual, des de la dreta ens recordaven que "matri" venia de mare i que, per tant, aquells que contrauen matrimoni havien de ser un home i una dona per poder fer efectiu el dret de la mare a tenir fills legalment reconeguts. Oblidaven interessadament que moltes parelles no poden tenir fills i en canvi sí que es consideren matrimoni i ningú no es qüestionava el seu estatus jurídic ni la seua denominació. Però precisament ara que acaba de publicar-se el decret de la Generalitat Valenciana pel qual es determinen les condicions d'aplicació del Reial Decret Llei 14/2012 del Govern Espanyol, de mesures urgents de racionalització de la despesa pública en l'àmbit educatiu no universitari, on s'amplia l'horari lectiu del professorat i s'incrementa fins un 20% el número d'alumnes per aula, ara que ens han retallat els sous i estem en plena campanya de descrèdit de l'educació pública, ara ve l'etimologia a salvar-nos la cara. "El término maestro deriva de magister y este, a su vez, del adjetivo magis que significa más o más que. El magister lo podríamos definir como el que destaca o está por encima del resto por sus conocimientos y habilidades. Por ejemplo, Magister equitum (jefe de caballería en la Antigua Roma ) o Magister militum (jefe militar). El término ministro deriva de minister y este, a su vez, del adjetivo minus que significa menos o menos que. El minister era el sirviente o el subordinado que apenas tenía habilidades o conocimientos." EL LATIN NOS EXPLICA POR QUÉ CUALQUIER "TONTOLCULO" PUEDE SER MINISTRO PERO NO MAESTRO."
  ,

No podem deixar de patir, quan no són uns són altres, però la cosa no pinta bé. A les alarmants declaracions del Nobel d'economia 2008, Paul Krugman, podem afegir aquesta anàlisi de la situació de l'economista gal·lès Edward Hugh i de Jonathan Tepper, l'economista americà que al 2009 ja parlava de la fallida de la banca espanyola.

Privatitzacions, millorar la gestió o negoci redó?

Mentre els nostre "amics" europeus diuen que les coses van per bon camí, les dades d'atur no paren de pujar i les mesures del nou govern del PP han aconseguit fer-nos passar de la crisi a la recessió. Després de 16 anys de gestió del PP al País Valencià, tenim un 27% d'atur, molt per damunt de la mitjana espanyola,  després d'acabar amb el botí immobiliari i amb les entitats financeres valencianes, toca regalar als amics les joies de la corona.

S'acaba d'anunciar la privatització de la gestió en la sanitat pública valenciana en 18 de les 19 àrees de salut que no ho estaven. Segons el vicepresident de la Generalitat, José Císcar, "el modelo sanitario español no da para más y hay que cambiarlo para garantizar la sostenibilidad", curiós. L'actual sistema sanitari, comparativament, ofereix majors prestacions amb menys inversió per habitant a l'any que qualsevol altre del nostre entorn. Tot i això, resulta que no és “sostenible”. El que no sostenible és el saqueig permanent al patrimoni de tots/es els valencians. Mireu a l'enllaç per saber per on van les coses.

El cesto de las chufas: EL TOCO MOCHO DE LA PRIVATIZACIÓN: