Acte públic. Parlem del PGOU.

Bloc-Compromís us anima a participar en l'acte públic que hem organitzat per al propvinent dijous.
Us esperem. 

La pista de la pasta

Si a un tresorer que repartix sobres de 5.000, 10.000 i 15.000 euros se li poden quedar entre els dits, com apegats, uns insignificants 22 milions sense que ningú se n'adone, quants diners no hauran passat per eixes mans més d'una dècada repartint sobres?

Segur que la munió d'assessors i experts que envolten el poder tutelat de la dreta espanyola estaran ponderant els danys que aquest afer pot provocar en les seues bases electorals, segur que tenen dissenyat un pla per minimitzar els seus efectes i han llançat les consignes a seguir per fer confondre els molins amb gegants. L'omertà de moment està funcionant, el tal Bárcenas està més callat que un mort o que un futur ninot indultat, no s'esperen rebel·lions de les bases populars demanat responsabilitats i tampoc actes d'heroisme des del sistema judicial, tenint el màrtir Garzón com a antecedent.

La pudor que transita des de la casta política corrupta a l'entramat empresarial de corruptors és el fil d'Ariadna que hem de seguir per abandonar el laberint d'una societat saquejada. Les empreses i particulars que han contribuït tan generosament a arrodonir el jornal als futurs presidents del govern, ministres, directors generals o gestors del partit no ho han fet com una aportació altruista, sinó com una inversió interessada. La pista de la pasta hauria de posar en qüestió no únicament la honorabilitat dels polítics, sinó la legalitat d'algunes despeses i contractes de l'Estat.

Si la mà incorrupta de Santa Teresa va acompanyar a Franco en la seua mort, els hereus del seu ministre més popular necessitaran aplegar bona cosa de relíquies incorruptes per purificar el nou cadàver polític que s'endevina.