Bombero-Torero

Els bous i el futbol, beneïts per jerarquies eclesiàstiques de braç en alt i vigilats per bigotis a l'ombra de gorres de plat, han estat el paisatge de vàries generacions hispàniques que projectaven els seus desitjos de superar la trista realitat quotidiana somniant amb “trajes de luces” i paquets ben marcats.

Ara, mentre s'implantava el requetepagament sanitari, s'acomiadaven milers de professors/es i es pegava foc el nostre territori, els carrers de pobles i ciutats estaven de celebració. Goool.

Encara estem de ressaca d'una festa i ja se n'anuncia una altra: “Corrida benéfica”!

Deixant de banda expectatives més plaents, “las corridas” semblaven anar allunyant-se de la realitat quotidiana d'un país que es volia sentir europeu i mirava de tu a tu els seus veïns del nord. Però la, diguem-li, crisi és una bona excusa per als nous aires recentralitzadors que, òrfens d'elements de cohesió social més actualitzats, veuen en el futbol i els toros el circ que han d'oferir a falta de pa.

Si la “corrida” és benèfica o caritativa hauria de restringir-se a l'esfera més íntima, fer la “faena” de la mà de polítics que amb l'altra ofeguen la justícia social, mereix els pitos del respectable.

Si no es tracta d'una “corrida” i parlem de xarlotada, de què o de qui anem a riure'ns? En aquell Bombero-Torero de dècades passades els nans i el pallasso eren la part còmica d'un espectacle que hui se'ns presenta ben trist i lamentable. Igual de lamentable com ens semblaria veure la primera autoritat del nostre poble representant un paper tan anacrònic. Només faltava la banda de música entonant el pasdoble: “Manolete, manolete, si no sabes torear pa que te metes....”

Bombero-Torero no és un espectacle, és una dicotomia, ja no tenim per a tot: O pa o circ! Hem de triar si volem bombers o toreros. Les retallades en l'extinció d'incendis han facilitat els efectes devastadors del foc, l'estalvi estimat s'ha convertit en una despesa difícilment quantificable. Finançar culturalment les estocades fins a la bola o perdonar 5.000 milions a “los amos del balón” és l'opció dels actors principals de la tragicomèdia hispànica.

Darrere de la cortina de fum dels nostres boscos en flames, la pantalla més espessa, negra, corrupta i putrefacta de la propaganda adoctrinadora i sedant de la desinformació massiva continuarà amagant-nos una realitat cada dia més incontestable.

Passeu, passeu, comença la xarlotada.