Que no t'enganyen.

Per saber qui t'ha estafat visita http://www.rescatempersones.com/

"El deute públic de l'estat espanyol es va situar a la fi de 2011 en el 68,5% del PIB. Alemanya (81,2%), França (85,5%) i Gran Bretanya (85,7%) tenen un deute públic superior a l'espanyol respecte al PIB. La crisi del deute a Espanya no és una crisi de deute públic. És una crisi de deute privat, que supera el 200% i que s'ha disparat durant l'última dècada. La crisi del deute espanyol ve provocada per la bogeria de la bombolla immobiliària, quan ací es construïa el 40% de tots els habitatges de la Unió Europea. Ens estan fent pagar l'economia de casino d'uns pocs irresponsables a base de transformar el deute privat en deute públic."

La cosa no està catòlica.

A l'últim ple municipal, 5 de juny de 2012, es va portar per a la seua aprovació el conveni amb la Fundación San Antonio, on es plantegen les línies de col·laboració entre l'ajuntament i l'esmentada fundació per a la implantació en el nostre terme municipal de la Universitat Catòlica.
Les fortaleses que un projecte com este té són evidents:  augmentarà l'oferta de formació universitària, generarà activitat econòmica i crearà ocupació. També és evident que és una oportunitat per consolidar un model de ciutat universitària i pot millorar alguna de les dotacions educatives i/o patrimonials del nostre municipi.
Però aquest projecte també té debilitats evidents: es veu amb desconfiança per una part de la societat, no parteix del nostre entorn social, consolida un model discriminatori d'accés a la formació, ha faltat transparència, és poc equitatiu i necessita d'importants recursos públics per a una activitat privativa.

Per què genera desconfiança?
Un sector de la població, siga creient o no, no veu amb bons ulls que mentre es retallen les inversions en l'ensenyament públic es consolide l'ensenyament privat.
No entén que durant molts anys no s'ha autoritzat l'ampliació de places en algunes facultats públiques fortament demandades, ara se li autoritze (hipotèticament) a una universitat catòlica un seguit d'estudis que duplique les titulacions ofertades.  Tot i que la fundació està declarada entitat privada sense ànim de lucre, no lleva que l'accés a la formació universitària privada siga un handicap insalvable per a la majoria de la població per no poder fer front als costos. Els privilegis fiscals i el posicionament davant d'alguns temes com l'homosexualitat, l'avort, el divorci o l'ús del preservatiu, fan veure qualsevol iniciativa canònica des de l'òptica de l'enfrontament ideològic. El posicionament monolític de la jerarquia catòlica amb la dreta espanyola, tampoc ajuda.
Es podrà compartir o no, però és fàcil d'entendre la desconfiança que pot generar una iniciativa com esta entre les persones que no estem en la dreta extrema.

El projecte d'universitat no naix de la societat santjoanera o alacantina, és una iniciativa empeltada des de la veïna Múrcia que aprofita la conjuntura d'un govern local necessitat d'inversions amb un sòl públic estratègicament situat. Una oportunitat única per ampliar amb una sucursal allò que ja estan fent en la veïna comunitat autònoma. Ni en els estatuts de la fundació es contempla altre escenari d'intervenció que no siga la veïna Múrcia. Quina relació i quin compromís es pot esperar amb la defensa de la nostra llengua i cultura o amb el nostre patrimoni?

La falta de transparència ha estat fins ara la tònica dominant d'aquest procés. Als antecedents de la proposa que el PP porta al ple municipal trobem que el 20 de març de 2012, es va fer un acte públic de presentació del projecte d'implantació de la UCA, al qual no vam ésser convidats ni se'ns va informar amb posterioritat, tot i que sí ho van ser convidades diferents entitats religioses del municipi. A hores d'ara no sabem d'aquest projecte més del que hem llegit per la premsa i del que el dia abans del ple va tenir l'amabilitat d'informar-nos el regidor d'urbanisme, bàsicament delimitar el sòl afectat per l'actuació. El Poliesportiu Municipal quedarà pràcticament limitat a la seua configuració actual, amb mínimes possibilitat d'ampliació futures i amb un ús intensiu de les seues  instal·lacions mentre en terrenys que ara són públics es crearan dotacions esportives per a ús privatiu de la nova universitat.

No coneixement aspectes substancials del projecte. Què s'ha negociat? A què s'han compromès cadascuna de les parts? El document del conveni és suficientment  ambigu com per a no tenir clar què rebem a canvi de la gens menyspreable quantitat de 50.000 m2 de sòl públic que cedim a perpetuïtat. Se'n parla de 3,5 milions d'euros d'aportació màxima que, segons l'alcalde, es destinarien a rehabilitar l'antic IES Lloixa, convertir l'IES Berlanga en la quarta escola pública, rehabilitar patrimoni i finançar clubs esportius locals. El problema és que rehabilitar l'IES Lloixa, que la pròpia Generalitat ha deixat deteriorar-se en els últims cinc anys, ja ens costarà més d'eixa quantitat.

El PP ens proposa la signatura d'un conveni amb la Fundación Universitaria Sant Antonio, pel qual aquest ajuntament es compromet a cedir gratuïtament, donar a perpetuïtat,  sòl públic per instal·lar els equipaments privats universitaris i esportius necessaris per la implantació de la UCA. Les finalitats principals d'aquesta fundació són la docència, la investigació i la evangelització. Entenem que aquesta última finalitat, indestriable de les altres dues, fa que resulte molt inconvenient al nostre entendre està donació. Proveir la tasca evangelitzadora dels recursos que necessite, pensem és una responsabilitat exclusiva de cada confessió religiosa i dels que es reconeixen com a membres. Els recursos públics s'han d'utilitzar en benefici de tots/es i no per afavorir aquells que menys ho necessiten.

Gràcies!

Gràcies per tantes coses.

Etimologies

L'etimologia estudia l'origen i l'evolució de les paraules, probablement els primers que se'n dedicaren foren els indis per tal d'interpretar correctament els llibres sagrats, a través dels grecs ha arribat als nostres dies incorporada com una disciplina a la lingüística. Però l'etimologia "aplicada" està fent feredat entre els polítics i opinadors. En aquest camp algunes troballes han ocupat primeres planes i hores de debat mediàtic. Recordem el de "matrimoni" homosexual, des de la dreta ens recordaven que "matri" venia de mare i que, per tant, aquells que contrauen matrimoni havien de ser un home i una dona per poder fer efectiu el dret de la mare a tenir fills legalment reconeguts. Oblidaven interessadament que moltes parelles no poden tenir fills i en canvi sí que es consideren matrimoni i ningú no es qüestionava el seu estatus jurídic ni la seua denominació. Però precisament ara que acaba de publicar-se el decret de la Generalitat Valenciana pel qual es determinen les condicions d'aplicació del Reial Decret Llei 14/2012 del Govern Espanyol, de mesures urgents de racionalització de la despesa pública en l'àmbit educatiu no universitari, on s'amplia l'horari lectiu del professorat i s'incrementa fins un 20% el número d'alumnes per aula, ara que ens han retallat els sous i estem en plena campanya de descrèdit de l'educació pública, ara ve l'etimologia a salvar-nos la cara. "El término maestro deriva de magister y este, a su vez, del adjetivo magis que significa más o más que. El magister lo podríamos definir como el que destaca o está por encima del resto por sus conocimientos y habilidades. Por ejemplo, Magister equitum (jefe de caballería en la Antigua Roma ) o Magister militum (jefe militar). El término ministro deriva de minister y este, a su vez, del adjetivo minus que significa menos o menos que. El minister era el sirviente o el subordinado que apenas tenía habilidades o conocimientos." EL LATIN NOS EXPLICA POR QUÉ CUALQUIER "TONTOLCULO" PUEDE SER MINISTRO PERO NO MAESTRO."
  ,

No podem deixar de patir, quan no són uns són altres, però la cosa no pinta bé. A les alarmants declaracions del Nobel d'economia 2008, Paul Krugman, podem afegir aquesta anàlisi de la situació de l'economista gal·lès Edward Hugh i de Jonathan Tepper, l'economista americà que al 2009 ja parlava de la fallida de la banca espanyola.

Privatitzacions, millorar la gestió o negoci redó?

Mentre els nostre "amics" europeus diuen que les coses van per bon camí, les dades d'atur no paren de pujar i les mesures del nou govern del PP han aconseguit fer-nos passar de la crisi a la recessió. Després de 16 anys de gestió del PP al País Valencià, tenim un 27% d'atur, molt per damunt de la mitjana espanyola,  després d'acabar amb el botí immobiliari i amb les entitats financeres valencianes, toca regalar als amics les joies de la corona.

S'acaba d'anunciar la privatització de la gestió en la sanitat pública valenciana en 18 de les 19 àrees de salut que no ho estaven. Segons el vicepresident de la Generalitat, José Císcar, "el modelo sanitario español no da para más y hay que cambiarlo para garantizar la sostenibilidad", curiós. L'actual sistema sanitari, comparativament, ofereix majors prestacions amb menys inversió per habitant a l'any que qualsevol altre del nostre entorn. Tot i això, resulta que no és “sostenible”. El que no sostenible és el saqueig permanent al patrimoni de tots/es els valencians. Mireu a l'enllaç per saber per on van les coses.

El cesto de las chufas: EL TOCO MOCHO DE LA PRIVATIZACIÓN:

Falta d'entrenament democràtic.

Utilitzar la policia per imposar polítiques a cop de porra o de coacció no hauria de ser una alternativa viable en un estat democràtic. Però alguns, a força de fer homenatges a ministres d'interior franquistes, creuen que el carrer és seu i que els ciutadans hem de dir: -Sí senyor! Què mana vosté?
Després de les brutals actuacions policials per a reprimir els estudiants que demanaven els seus drets, concretament no pelar-se de fred perquè la Conselleria d'Educació no paga, l'alcalde de Mutxamel envia a la policia a coaccionar als directors dels col·legis de Mutxamel. Motiu? Protestar contra les retallades en educació.
Què voldran que fem palmes?
Us adjunte el manifest de rebuig per eixes actuacions de la Plataforma per l'Educació Pública.

MANIFEST DE REBUIG A LES AMENACES DE DENUNCIA DE L’AJUNTAMENT DE MUTXAMEL.

Divendres passat, 24 de febrer, es van presentar a les escoles públiques C.P. Arbre Blanc i C.P. Manuel Anton de Mutxamel, dos agents de la policia local per advertir als seus directors que podrien ser denunciats per considerar que la concentració del dia anterior, contra les retallades a l’educació pública i en recolzament als estudiants de l’ Institut Lluís Vives de València, era il•legal.

La Plataforma en Defensa de l’Educació Pública de Mutxamel, mostra la nostra indignació davant l’actuació policial de divendres la qual considerem una acció coercitiva que té com a únic objectiu coartar el nostre dret a manifestar-nos.

Així mateix volem aclarir que aquesta concentració comptava amb la legalitat pertinent i l’actuació policial d’eixe dijous, garantint la seguretat dels concentrats així com la de les persones que es van desplaçar fins al punt de trobada, va ser exemplar, en contrast a les sorprenents actuacions del dia següent. Què ha pogut ocórrer de dijous a divendres?

També volem denunciar l’absoluta falsedat de les declaracions de l’Alcalde de Mutxamel al periòdic INFORMACIÓN, dient que es va posar en risc als menors i no es deixava circular als autobusos escolars.

Així mateix rebutgem les lamentables publicacions de l’Alcalde en una xarxa social pública referents a la concentració de dijous: “Es muy sencillo, ¿sabes por qué se manifestaban? Por los recortes ¿A quién? ¿A los alumnos o a los profesores? ¿Era una reivindicación por la educación o por su salario? ¿Es lícito utilizar a los niños para reivindicaciones salariales? ¿Es lícito utilizar a los padres? Todos tenemos derecho a manifestarnos, cumpliendo la legalidad, y no manipulando a los demás”

Propostes fetes al respecte des de la PLATAFORMA PER L’EDUCACIÓ PÚBLICA DE MUTXAMEL:

• Convocatòria de Concentració-cassolada comarcal a les portes de l’Ajuntament de Mutxamel, el dijous 15 de març a les 18:00 hores.

• Petició de rectificació a l’Alcaldia en reunió formal amb la Plataforma.

• Adhesions des de la Junta i des de les Plataformes, així com des dels claustres, Consells Escolars i A.M.P.A.s.

PLATAFORMA PER L’EDUCACIÓ PÚBLICA DE MUTXAMEL, a 27 de febrer de 2012