Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bloc-Compromís. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bloc-Compromís. Mostrar tots els missatges

diumenge, 10 de novembre del 2013

VIII Premis Compromís


Acte de lliurament dels VIII Premis Compromís, realitzat a la Casa de Cultura d'Agost el divendres 8 de novembre de 2013.
Paraules del regidor de Bloc-Compromís per Sant Joan, Albert Caturla en el lliurament dels premis a:.

- PREMI COMPROMÍS PEL TERRITORI 2013: BANDES DE MUSICA D'AGOST (SOCIETAT FILARMONICA UNIÒ MUSICAL i CENTRE ARTÍSTIC CULTURAL VERGE DE LA PAU)
PREMI COMPROMÍS SOCIAL 2013: ASSOCIACIÓ FIBROMIÀLGIA i ASTÈNIA CRÒNICA DE SANT VICENT.
PREMI COMPROMÍS AMB EL PAÍS 2013: LA CIVICA - ESCOLA VALENCIANA ALACANT.

Gràcies als assistents i als veïns d'Agost que ens acompanyeu en aquest acte de reconeixement a tres entitats que s'han distingit pel seu compromís en la defensa dels drets culturals, socials i cívics en la nostra comarca. Gràcies també als companys d'AIA-Compromis d'Agost i a tots els que haveu fet possible aquest acte.

Deia Vicent Andrés Estellés:
Perquè hi haurà un dia que no podrem més i llavors ho podrem tot!”
Potser estem molt pròxims a eixe dia.
Quan tractem de posar paraules al camí que hem recorregut des dels anys dels primers governs preautonòmics fins a l'actualitat, no sé si coincidireu però sembla que hem transitat de la il·lusió a la perplexitat, passant per l'estupor per instal·lar-nos als voltants de la indignació.
No van ser ells qui se la van jugar per la democràcia i l'autogovern, no van ser ells qui demanaven llibertat, amnistia i estatut d'autonomia, no van ser ells qui van apostar per la normalització del valencià.
Durant anys han intentat fer creure que defensaven una altra manera de veure el món, una altra manera d'entendre la societat i el bé comú, una altra manera de ser valencià.
Però ara és evident que ells no volien i no volen un món per a tots, que del bé comú només els interessa la part que es pot rapinyar impunement, que la seua manera de ser valencià és acabar amb tot allò que siga valencià.
Tancant RTVV, el PP valencià s'ha llevat la disfressat de fallera i deixa al descobert l'autèntic perfil d'au de rapinya.
No parlem únicament en termes de divergències ideològiques, de maneres de fer política. Parlem de lladres, de delinqüència, de prevaricació, de robatoris, de delictes.
Que col·lectius com que els que hui hem guardonat a Agost no tinguen el recolzament que mereixen de les institucions públiques, no és únicament un problema ideològic, que també. És que la nefasta gestió del Partit Popular ens ha portat a acumular un deute impagable, per la seua mala gestió hem perdut les tres principals entitat financeres del país i hem dilapidat milers de milions d'euros en projectes inútils.
La RTVV és només una metàfora amarga del que ha significat el govern del PP al País Valencià, el deute de Canal 9 de quasi 1.200 és proporcional al deute de la Generalitat Valenciana estimat en 39.000 milions.

El pitjor de tot és que mai han treballat per acomplir els objectius que social i legalment tenien atorgats.

O és que la TVV ha tingut vocació de servei públic? El paper que la TVV podia jugar com cohesionadora de la societat valenciana i normalitzadora del valencià, s'ha vist completament desdibuixat per la voluntat de control i manipulació d'un mitjà de comunicació pública.
Amb el PP ha desaparegut la ràdio i la televisió pública valenciana, però no només això.
També la seua nefasta gestió ha limitat la influència que el gran teixit associatiu i cultural que suposen les bandes de música hauria de tenir en la nostra societat, tant per tradició històrica com per la realitat incontestable que suposen hui en dia.
Ha sigut el PP valencià qui ha perjudicat a milers de famílies valencianes retardant i posant impediments en l'aplicació de la Llei de dependència, només des del treball i el sacrific personal que a través d'entitats com l'Associació de Fibromiàlgia i Astènia Crònica de Sant Vicent s'han pogut atendre en part les necessitats de moltes persones dependents.
No ha sigut la Conselleria d'Educació del PP qui ha treballat per fer possible l'ensenyament en valencià a les nostres escoles, qui ha treballat per la qualitat educativa, qui ha garantit la igualtat d'oportunitats. Tot el contrari, l'atac constant a la l'educació pública ve precisament de qui hauria de protegir-la.
El govern del PP no ha assumit com a propis els objectius que hauria de tenir l'autogovern valencià.
Què ha fet el PP per reclamar un finançament just? Qui ha demanat les autèntiques necessitats en infraestructures, com el corredor mediterrani? Qui s'ha oposat a projectes que atempten contra el medi i el territori, com Castor o l'urbanisme depredador? Qui ha reivindicat una sanitat pública i de qualitat?
Este govern és responsable d'haver dilapidat els recursos que s'havien de destinar a cultura, educació, sanitat o a serveis socials amb projectes insostenibles que ara són un model de desficaci i mala gestió, per a vergonya dels valencinas i valencianes.
Està gent ha portat al crac a la nostra televisió perquè mai ha assumit els autèntics objectius de la seua creació.
És la mateixa gent que no creu ni ha cregut mai en l'autogovern.
Com deia Ovidi
Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no els agrada que es parle, s’escriga o es pense.” (Ovidi Montllor)
Què podem fer? Des de Compromís estem fent coses, però...
No en tindrem prou bastint unes estructures de participació política flexibles, però alhora eficients i transparents en la presa de decisions, com hem fet per fer confluir diferents persones i partits al voltant del projecte que representa Compromís. Estem consolidant una opció política d'origen i de vocació plural, des del nacionalisme, l'ecologisme i l'esquerra transformadora. Estem dotant-nos de nous òrgans de govern on es garantisca la democràcia i la pluralitat. Estem exercint l'elecció directa dels candidats/es, estem assajant abans que cap altra força política instruments de democràcia directa com la que ha fet possible decidir el vot del nostre diputat a Cortes,...., però no en tindrem prou.

No en tindrem prou denunciant els robatoris dels més de 100 polítics del PP implicats en casos de corrupció, alguns diputats en les Corts, no en tindrem prou estant a la primera línia de les reivindicacions.

No en tindrem prou pensant una societat que done resposta als reptes del segle XXI i preparant-nos per gestionar-la.

No en tindrem prou consolidant un projecte polític de canvi i d'esperança en totes i cadascuna de les nostres comarques. Com a l'Alacantí on estem treballant per una àrea metropolitana que garantisca un transport públic de qualitat, o un ús racional de l'aigua o per garantir la salut dels ciutadans restringit les instal·lacions contaminants.

No en tindrem prou.

Els venedors de fum a preu de caviar iranià han sabut anestesiar a una societat panxacontenta i tolerant amb la corrupció i el desficaci.

Hem deixat durant molt de temps que ens governen des de Madrid personatges com l'expresident Felipe González que ha creat una fundació amb el seu nom per estudiar la seua figura històrica. Deliris de grandesa? O un tal Aznar que, encara ara, continua mantenint i alimentant versions “conspiranòiques” de l'atemptat de l'11M. Paranoia?

En mans de qui hem estat? En mans de qui estem?

S'han escrit les pàgines més negres i vergonyoses de la història del País Valencià amb l'objectiu d'aprofitar-se'n i dilapidar l’autogovern i les institucions valencianes. Són els assassins de la nostra autonomia i no podem permetre que este grup de delinqüents, presumptes delinqüents i mals gestors acaben amb allò que tant ha costat guanyar.

Alguns diran, com Espriu

ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE
Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
...”

I és cert que, tot i els avanços que anem fent, no en tenim prou.

Ens caldrà la voluntat, la intel·ligència i la tenacitat de tot un poble. Aquells que ens sentim encara poble i creiem en els projectes col·lectius podem fer un tomb a la manera de fer política, tenim l'obligació de posar-nos al servei d'un projecte col·lectiu que també ha de ser modèlic i autoexigent.

Hem de sumar amb aquells que com les bandes de música, les associacions implicades en la defensa dels més desafavorits o les entitats que s'han plantat davant dels atacs a la nostra llengua, treballen sense descans per millorar i avançar cap a una societat econòmicament més pròspera i socialment més justa.

Amb ells i amb Espriu, nosaltres som dels que diem...
...
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria. “

Salvador Espriu

diumenge, 10 de juny del 2012

La cosa no està catòlica.

A l'últim ple municipal, 5 de juny de 2012, es va portar per a la seua aprovació el conveni amb la Fundación San Antonio, on es plantegen les línies de col·laboració entre l'ajuntament i l'esmentada fundació per a la implantació en el nostre terme municipal de la Universitat Catòlica.
Les fortaleses que un projecte com este té són evidents:  augmentarà l'oferta de formació universitària, generarà activitat econòmica i crearà ocupació. També és evident que és una oportunitat per consolidar un model de ciutat universitària i pot millorar alguna de les dotacions educatives i/o patrimonials del nostre municipi.
Però aquest projecte també té debilitats evidents: es veu amb desconfiança per una part de la societat, no parteix del nostre entorn social, consolida un model discriminatori d'accés a la formació, ha faltat transparència, és poc equitatiu i necessita d'importants recursos públics per a una activitat privativa.

Per què genera desconfiança?
Un sector de la població, siga creient o no, no veu amb bons ulls que mentre es retallen les inversions en l'ensenyament públic es consolide l'ensenyament privat.
No entén que durant molts anys no s'ha autoritzat l'ampliació de places en algunes facultats públiques fortament demandades, ara se li autoritze (hipotèticament) a una universitat catòlica un seguit d'estudis que duplique les titulacions ofertades.  Tot i que la fundació està declarada entitat privada sense ànim de lucre, no lleva que l'accés a la formació universitària privada siga un handicap insalvable per a la majoria de la població per no poder fer front als costos. Els privilegis fiscals i el posicionament davant d'alguns temes com l'homosexualitat, l'avort, el divorci o l'ús del preservatiu, fan veure qualsevol iniciativa canònica des de l'òptica de l'enfrontament ideològic. El posicionament monolític de la jerarquia catòlica amb la dreta espanyola, tampoc ajuda.
Es podrà compartir o no, però és fàcil d'entendre la desconfiança que pot generar una iniciativa com esta entre les persones que no estem en la dreta extrema.

El projecte d'universitat no naix de la societat santjoanera o alacantina, és una iniciativa empeltada des de la veïna Múrcia que aprofita la conjuntura d'un govern local necessitat d'inversions amb un sòl públic estratègicament situat. Una oportunitat única per ampliar amb una sucursal allò que ja estan fent en la veïna comunitat autònoma. Ni en els estatuts de la fundació es contempla altre escenari d'intervenció que no siga la veïna Múrcia. Quina relació i quin compromís es pot esperar amb la defensa de la nostra llengua i cultura o amb el nostre patrimoni?

La falta de transparència ha estat fins ara la tònica dominant d'aquest procés. Als antecedents de la proposa que el PP porta al ple municipal trobem que el 20 de març de 2012, es va fer un acte públic de presentació del projecte d'implantació de la UCA, al qual no vam ésser convidats ni se'ns va informar amb posterioritat, tot i que sí ho van ser convidades diferents entitats religioses del municipi. A hores d'ara no sabem d'aquest projecte més del que hem llegit per la premsa i del que el dia abans del ple va tenir l'amabilitat d'informar-nos el regidor d'urbanisme, bàsicament delimitar el sòl afectat per l'actuació. El Poliesportiu Municipal quedarà pràcticament limitat a la seua configuració actual, amb mínimes possibilitat d'ampliació futures i amb un ús intensiu de les seues  instal·lacions mentre en terrenys que ara són públics es crearan dotacions esportives per a ús privatiu de la nova universitat.

No coneixement aspectes substancials del projecte. Què s'ha negociat? A què s'han compromès cadascuna de les parts? El document del conveni és suficientment  ambigu com per a no tenir clar què rebem a canvi de la gens menyspreable quantitat de 50.000 m2 de sòl públic que cedim a perpetuïtat. Se'n parla de 3,5 milions d'euros d'aportació màxima que, segons l'alcalde, es destinarien a rehabilitar l'antic IES Lloixa, convertir l'IES Berlanga en la quarta escola pública, rehabilitar patrimoni i finançar clubs esportius locals. El problema és que rehabilitar l'IES Lloixa, que la pròpia Generalitat ha deixat deteriorar-se en els últims cinc anys, ja ens costarà més d'eixa quantitat.

El PP ens proposa la signatura d'un conveni amb la Fundación Universitaria Sant Antonio, pel qual aquest ajuntament es compromet a cedir gratuïtament, donar a perpetuïtat,  sòl públic per instal·lar els equipaments privats universitaris i esportius necessaris per la implantació de la UCA. Les finalitats principals d'aquesta fundació són la docència, la investigació i la evangelització. Entenem que aquesta última finalitat, indestriable de les altres dues, fa que resulte molt inconvenient al nostre entendre està donació. Proveir la tasca evangelitzadora dels recursos que necessite, pensem és una responsabilitat exclusiva de cada confessió religiosa i dels que es reconeixen com a membres. Els recursos públics s'han d'utilitzar en benefici de tots/es i no per afavorir aquells que menys ho necessiten.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...